Des de la dècada de 1970, la raó de ser de la Secció de Geologia adscrita a l'IEI es fonamenta en el propòsit cultural de recerca, estudi i difusió de la Geologia i Paleontologia ilerdenques, així com la gestió i conservació del fons paleontològic de l'IEI.
La tasca principal de la Secció ha estat l'estudi científic del jaciment de "La Pedrera de Meià" (la Noguera), destacant-hi la realització de la major part de les campanyes d'excavació efectuades sota direcció científica i la conseqüent recuperació i estudi del material fòssil, el qual constitueix la major part del patrimoni del fons paleontològic de l'IEI.
Com a objectiu complementari, però no menys important, la realització d'exposicions, conferències, publicacions i activitats en relació amb la Paleontologia i amb la societat ilerdenca com a destí i principal beneficiari.
També destaquen la participació en diverses prospeccions i sortides de camp, principalment per a la detecció de restes de dinosaures, a les comarques de l' Alt Urgell, la Noguera i el Pallars Jussà, i restes de mamífers i rèptils a les comarques de l' Urgell i Segrià.
De la Secció han sorgit diverses vocacions científiques entre joves lleidatans, els quals han pogut vehicular la seva passió mitjançant les activitats de la Secció, alguns fins al punt de decidir formar-se com a geòlegs. Una contribució modesta, però innegable, d'aquesta Secció a favor de la formació de coneixement i esperit crític i que la converteix en una eina de valor social al cor de la ciutat de Lleida.
Equip
Sr. Jaume Oró i Badia
(Artesa de Lleida). Geòleg llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), actualment tècnic en paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Amb experiència professional en intervencions paleontològiques preventives, avaluació d’impactes ambientals i restauració de pedreres. És membre de la Secció des dels anys 90, participant activament a les campanyes de prospecció paleontològica i en la coordinació d’exposicions de divulgació del fons paleontològic de l’IEI.
Sr. Antoni Lacasa Ruiz
(Lleida). Fundador de la Secció de Geo-Paleontologia i Conseller de la mateixa durant 43 anys (1977-2020). Amb experiència en difusió i llarg historial de publicacions culturals i científiques de la paleontologia ilerdenca; codirector en vàries expedicions científiques de l’IEI als jaciments de La Pedrera de Meià i La Cabroa (1979-1992), on ha aportat el nom científic a varis fòssils d’aquests jaciments.
Xavier Vallory Foix
(Lleida). Geòleg llicenciat per la Universitat de Barcelona, actualment exerceix de professor de secundària a la Caparrella de Lleida. Amb experiència professional en la gestió d’un laboratori d’anàlisis de sòls i materials geotècnics. És membre de la Secció des dels anys 80, participant activament a les campanyes d’excavació.
Santiago Seró Garí
(Corbins). Tècnic en electrònica de tecnologies de comunicació és membre de la Secció de Geologia des dels anys 80, destacant la seva participació activa en les campanyes d’excavació a la Pedrera i la Cabroa.
Josep Mª Mata Perelló
(Lleidatà resident a Manresa). Doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona, i catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia de la Universitat Politècnica de Catalunya. Especialista en protecció i divulgació del patrimoni geo-miner; impulsor i assessor de diversos Geoparcs ibèrics i sud-americans.
Ramon Estadella Serra
(Sedó, la Segarra). Llicenciat en Química, ha realitzat diversos estudis de recerca i divulgació de les troballes paleontològiques i jaciments de l’Oligocè de la comarca de la Segarra.
Eduard Cabasés Bru
(Lleida). Graduat en Geologia i magíster en Paleobiologia i Registre Fòssil (UAB-UB). Ha participat activament en excavacions de dinosaures del Pirineu lleidatà i actualment és director en Paleontologia de camp, en intervencions preventives sobre el Miocè d’Hostalets de Pierola.
Sebastià Agudo Blanco
(Alcampell). Amb experiència laboral en administració i direcció empresarial. Actualment és impulsor del Parc Geològic de la Llitera i Ribagorça.
Julio Pocino Ibarz
(Lleida). Professor de secundària a Lleida. És membre de la Secció des dels anys 80, participant activament a les campanyes d’excavació i exposicions de paleontologia de l’IEI.
Agustí López Pla
Pla (Sort). Geòleg amb experiència en el món educatiu, expert en la Geologia del Paleozoic i Triàsic del Pirineu pallarès. Actualment efectuant tesi doctoral a l’UAB, sobre la Caldera volcànica d’Estac (vulcanisme del Carbonífer).
Fons
Història del fons.
Pasos prèvis (1942)
Inici (1970)
Campanyes (1970/90) Top10
Prospeccions (90-2000) Tartareu / Fontllonga / Nieves / Escuer / ADAU
Exposicions (2000-20) Fossilia / Plumes de Pedra / Fons IEI 2018
Com accedir-hi: per a investigadors i per a un públic general.
Es pot contactar amb l’IEI directament per tal de fer arribar al coordinador i els col·laboradors l’interés en alguna peça o també qualsevol dubte que es pugui plantejar per tal de poder ser assessorar per els mateixos.
Base de dades
La base de dades de la secció de geopaleontologia consta d’un total de XXXX peces que estàn emmagatzemades amb cura per tal de preservar una bona conservació de les mateixes. Algunes de les mateixes han estat o són objecte d’estudi degut a la seva bona conservació i a l’importància que comporten per al món científic. Prop de 4000 fotografies dels fòssils del fons paleontològic de l’IEI, procedents dels jaciments de calcàries litogràfiques del Montsec, han estat cedides digitalment web emmarcada en el Geoparc "Orígens" I es poden consultar en el segëunt enllaç https://www.geoparcorigens.cat/
De què consta la base de dades?
Un paisatge lagunar de fa 130 milions d’anys.
Les següents imatges corresponen a una curta selecció dels fòssils descoberts en els darrers 45 anys en els importants jaciments de calcàries litogràfiques que afloren en el Montsec de Vilanova de Meià (Lleida) i que formen part del gran fons paleontològic de l’IEI. Les fines lloses calcàries representen els sediments dipositats en els fons d’un llac, fons anòxics, coberts d’un mantell de bacteris anaerobis que facilitaren una exquisida preservació parcial de tots aquells cadàvers d’animals que moriren en les aigües i restaren, mica a mica, enterrats en els seus llots. També pel que fa els vegetals que envoltaren les antigues ribes, tal com fulles, branques i llavors. La Secció de geopaleontologia de l’IEI ha dedicat el seu estudi, esforç i difusió d’una paleofauna, reconeguda arreu del món.
Coneguts com “La Pedrera de Meià” i “la Cabroa”, foren descoberts, el primer, el 1898 en obrir-se una extracció comercial, mentre que el segon ho fou gràcies a una expedició realitzada per la Secció de Geopaleontologia de l’IEI l’any 1979. L’edat geològica d’aquests dipòsits, darrerament acceptada, és de l’estatge Barremià inferior, dins del període Cretaci Inferior, amb uns 127-130 milions d’anys d’antiguitat.
Breu descripció dels princpials jaciments i llur context, del qual procedeixen la major part dels fòssils que constitueixen el fons paleontològic de l’IEI:
Les imatges següents corresponen a una curta selecció dels fòssils descoberts en els darrers 45 anys als importants jaciments de calcàries litogràfiques que afloren al Montsec de Vilanova de Meià (Lleida) i que formen part del gran fons paleontològic de l'IEI. Les fines lloses calcàries representen els sediments dipositats als fons anòxics d'un llac, coberts per un mantell de bacteris anaerobis que van facilitar una exquisida preservació parcial de tots aquells cadàvers d'animals que van morir a les aigües i van quedar, a poc a poc, enterrats als llots. També pel que fa als vegetals que van envoltar les antigues ribes, tal com fulles, branques i llavors. La Secció de geopaleontologia de l'IEI ha dedicat l'estudi, l'esforç i la difusió d'una paleofauna, reconeguda a tot el món.
Coneguts com "La Pedrera de Meià" i "la Cabroa", van ser descoberts, el primer, el 1898 en obrir-se una extracció comercial, mentre que el segon ho va ser gràcies a una expedició realitzada per la Secció de Geopaleontologia de l'IEI el 1979 . L'edat geològica d'aquests dipòsits, darrerament acceptada, és del pis Barremiense inferior, dins del període Cretaci Inferior, d'uns 127-130 milions d'anys d'antiguitat.
