DEPARTAMENTS IEI Administracions públiques
Departaments

Reflexions sobre la Covid-19

Educació de qualitat en temps del Covid-19
Aquests dies s’està començant a parlar de la reobertura dels centres educatius  en unes condicions molt específiques i encara no de manera generalitzada. Hem pogut veure imatges d’altres països que han iniciat aquests processos les darreres setmanes i, sens dubte, la primera idea que ens apareix és la incertesa.
El passat 12 de març s’anunciava un tancament dels centres educatius; en un primer moment era per dues setmanes, i, d’un dia per l’altre, vèiem com el món de l’educació es capgirava totalment i tots els protagonistes —aprenents, docents, famílies, administracions, altres agents—, tota la comunitat educativa iniciava una navegació en la incertesa, enmig d’una tempesta vital de tota la societat. Es plantejava un nou escenari en què, necessàriament, s’havien de replantejar els rols, les estratègies i les eines mirant de mantenir al màxim el sentit educatiu.
L’esforç ha estat superlatiu per part de tothom, i, com ha passat en altres àmbits, s’ha establert xarxes de suport i s’ha activat el sentit comunitari. Les famílies han hagut d’anar molt més enllà en l’acompanyament dels processos d’aprenentatge escolar; el professorat ha hagut de transformar la seva manera de treballar; les administracions han hagut de reorientar l’activitat acadèmica i donar nova significació al darrer trimestre: l’avaluació, la redistribució de recursos...; les entitats comunitàries culturals, socials, esportives... han ofert el millor de si al servei dels altres. Les tecnologies han emergit com els canals de comunicació general i educativa.
Aquesta situació, que ens ha obligat a portar-nos cap a l’espai privat, ha fet que les desigualtats socials s’hagin fet molt presents; encara més agreujades per les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària. Aquesta situació fa que haguem de parlar de confinaments en plural, ja que la vivència és molt diferent segons la situació de cadascú: el que s’ha anomenat bretxa digital, que ha estat relacionada amb la fissura social, afecta l’equitat del nostre sistema.
Des de la Secció de Sociologia i Educació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs estem iniciant un projecte en què tenim com a referència els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en relació amb l’educació. En aquesta primera reflexió volem manifestar la seva conveniència, tant com a pauta d’anàlisi de la situació crítica que estem vivint com per al necessari camí de superació, els quals, a la nostra manera de veure, hauran de contenir molts dels aprenentatges de les vivències, les experiències i les reflexions que puguem fer en aquest temps.
Fixem-nos, doncs, en l’ODS 4: Educació de qualitat. Ens diu que “l’educació és la base per millorar la nostra vida i el desenvolupament sostenible. A més de millorar la qualitat de vida de les persones, l’accés a l’educació inclusiva i equitativa pot ajudar a proporcionar les eines necessàries a la població per desenvolupar solucions innovadores als problemes més grans del món”.
Una definició precisa del que necessitem per fer front a l’escenari que se’ns presenta. L’educació és tacte, és proximitat, és cooperació, és construcció col·lectiva. És també acompanyament. El camp emocional serà quelcom imprescindible després d’un temps d’aïllament físic, de pèrdues i de dols. Si ens fixem, trets antitètics dels que definien l’educació.
Durant aquests temps complicats hem aplaudit i donat suport a tot el personal sanitari i de servei dels hospitals. Tots els elogis seran pocs. Ara, després i encara mantenint molt treball virtual, s’inicia el plantejament de la tornada als centres educatius. Farà falta el suport i l’escalf social davant un repte gran. S’ha de cercar flexibilitat per a les diferents edats dels aprenents. No es podran escatimar recursos i és un bon moment per fer efectiu el concepte de ciutats, de pobles o de territoris educadors. De com ho fem dependrà la bona reflexió que ens fa l’ODS 4 al final: el poder cercar solucions innovadores als problemes més grans del món. La responsabilitat és de tothom, cadascú des de la seva perspectiva, però el que és evident és que ha de ser un projecte comú.

Secció de Sociologia i Educació de l’Insitut d’Estudis Ilerdencs

Lola Abelló, Ernest Caufapé, Clara López, Raül Manzano, Deli Miró, Miquel Sabaté